El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extenssos arrossars, cambien segons les estacions, (terrosos al hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem uns dels paisatjes més atractius de la Mediterrànea: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica trobem grans extensions de sòls salins amb salobrars i platges llargues i desertes, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.

Els ocells del Delta tenen una importància quantitativa i qualitativa de relevància internacional. El Delta aplega algunes de les colònies de cria d’ocells marins més importans de la Mediterrànea. Al Delta s’han observat més de tres-cents cinquanta espècies de les prop de les sis-centes que existèixen a tota Europa.
 
El delta de l´Ebre és una àrea extraordinàriament plana que presenta unes característiques físico-químiques diferents i canviants resultants de la confluencia de dos medis tan oposats com el marí i el continental, la qual cosa ha determinat que aquest espai, relativament reduït, reuneixi una diversitat d´ambients que fan d´aquest aiguamoll una zona d´interés internacional: riu, mar, radies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres i ullals, formen el paisatge natural del Delta i acullen una gran diversitat d´organismes adaptats als diferentes ambients que genera la gran riqueza d´espècies que cualifica el Delta. Peró, s´ha d´especificar que amb la forta humanització i la transformació de la major part de la plana deltaica en terrenys de conreus s´han afegit nous ambients que han esdevingut ecosistemes de gran importancia per a la diversitat de la flora i fauna: l´arrossar i l´horta.